La Damunt |
Les primeres notícies de la capella provenen d'un llegat testamentari que dat de1231 i parla de Sancta Maria Superiore. L'historiador Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l'antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI al XII es degué reedificar i es situà a l'emplaçament actual. És una possibilitat reforçada pel fet que fins el 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a recitar-hi una missa. De totes maneres no queda en la capella cap element romànic i fou reformada al segle XVII.
Al poema de l'Arpa, el poeta Mossèn Cinto Verdaguer relata com acudia a aquesta ermita amb la seva mare.
Damunt de mon poblet hi ha una capella
d'una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d'una Verge
d'aquella rodalia sobirana.
Era ma pobre mare, que al cel sia,
sa més fidel i més humil vassalla,
i sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li algun toia me portava,
Al posar-se el sol i endut pel so de l'arpa d'un músic ambulant el poeta descriu el paisatge que es veu des de la porta de l'ermita.
Més humil i més pròxima, l'església
vegí de mon poplet, ramat de cases
que com aquells pollets esveradissos viuen
a l'aixopluc de les maternes ales. (...)
Vegí el camp de mon pare, ros de xixa
crescuda amb sa suor. Vegí l'obaga,
los boscos i els soleis, nius de mos somnis
d'on lo més primerenc prengué volada.
I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fonts, oh serres de la pària!
i al pondre's damunt seu l'astre del dia,
corona d'or irradiant la flama,
engolir-se'l vegí l'alt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava,
i entre el floreig d'estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales;
com aurora divina que em somreia
vegi en lo cel la Musa Catalana.
