La Damunt

Las primeras noticias de la capilla provienen de un legado testamentario que data del año 1231 y habla de Sancta Maria Superiore. El historiador Antoni Pladevall ha formulado la hipótesis de que en este lugar se debía encontrar la antigua iglesia parroquial de Folgueroles, la cual con el paso de los siglos XI al XII se debió reedificar y se situó en el emplazamiento actual. Es una posibilidad reforzada por el hecho que hasta en 1723, cada domingo, el rector de Folgueroles iba a recitar una misa. De todas formas no queda en la capilla ningún elemento románico y fue reformada en el siglo XVII.

En el poema de la Garra, el poeta Mossèn Cinto Verdaguer relata cómo acudía a esta ermita con su madre.

Damunt de mon poblet hi ha una capella
duna roureda secular voltada,
és son altar lo trono duna Verge
daquella rodalia sobirana.
Era ma pobre mare, que al cel sia,
sa més fidel i més humil vassalla,
i sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li algun toia me portava,

Al ponerse el sol y llevado por el sonido del arpa de un músico ambulante el poeta describe el paisaje que se ve desde la puerta de la ermita.

Més humil i més pròxima, lesglésia
vegí de mon poplet, ramat de cases
que com aquells pollets esveradissos viuen
a laixopluc de les maternes ales. (...)

Vegí el camp de mon pare, ros de xixa
crescuda amb sa suor. Vegí lobaga,
los boscos i els soleis, nius de mos somnis
don lo més primerenc prengué volada.
I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fonts, oh serres de la pària!
i al pondres damunt seu lastre del dia,
corona dor irradiant la flama,
engolir-sel vegí lalt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava,
i entre el floreig destrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales;
com aurora divina que em somreia
vegi en lo cel la Musa Catalana.

Dificultad baja
Dificultad media
Dificultad alta