L'Obac Vell |
El primer testimoni escrit del mas data del s. XIV, però la base quadrada de còdols escairats disposats en forma d'escates de peix, situada al centre del recinte, correspon a una torre de guaita construïda al s. IX per defensar dels sarraïns la població replegada a la muntanya. Al s. XII, l'establiment d'una cabana pel refugi d'una família
fugitiva podria ser l'origen dels Ubach i del mas medieval que envolta la torre. El s. XVIII és molt pròsper pels Ubach que, aprofitant l'obertura del mercat americà de l'aiguardent el 1778, s'especialitzaren en l'activitat vinícola. El turbulent s. XIX va ser el de la fi de la casa vella de l'Obac. El 1811, després de la crema de Montserrat, les tropes napoleòniques cremaren el mas per l'ajut que havia ofert a les tropes catalanes en retirada. Reconstruït de nou, el 1836 patí un segon incendi a mans dels carlins i s'abandonà definitivament.